Resultats de la cerca

Són composts d’existència momentània i posseeixen una energia superior als productes finals de la reacció

Els cetens posseeixen una reactivitat extraordinària i donen una gran varietat de reaccions d’addició de molècules polars i no polars

 Aquest polímer orgànic és capaç d’inflar-se en els solvents adequats per proporcionar partícules que posseeixen una xarxa tridimensional formada per cadenes de polímers

Els composts cíclics orgànics, especialment nombrosos, formalment poden ésser integrats per cadenes tancades d’àtoms de carboni carbocíclics o per cadenes amb algun heteroàtom heterocíclics Funcionalment hom distingeix els composts cíclics que es comporten semblantment als de cadena oberta alicíclics, èters, amines i anhídrids cíclics, lactames, lactones, etc i els composts que posseeixen aromaticitat Entre els composts cíclics inorgànics cal esmentar els anions polímers dels metasilicats, metafosfats i altres, i els complexos metàllics amb lligands polidentats quelat

N'hi ha de dues menes els potenciomètrics i els de lectura directa Els primers consisteixen essencialment en un potenciòmetre amb amplificació electrònica del corrent no compensat En aquests cada lectura requereix una compensació manual, que hom aconsegueix contraposant una força electromotriu variable, la qual dóna el valor del pH mesurat Els de lectura directa posseeixen un circuit adequat per a obtenir una desviació de l’agulla del galvanòmetre proporcional al pH o una expressió digital del seu valor Els pH-metres de tipus potenciomètric ofereixen una gran precisió, mentre que…

Hom els obté a partir dels halurs primaris o secundaris per tractament amb nitrits metàllics, segons la reacció NO 2 Na + RCH 2 X →RCH 2 NO 2 + RCH 2 ONO o també per nitració directa dels alcans amb àcid nítric, a una alta temperatura Una propietat important dels nitroalcans és el caràcter àcid dels composts que posseeixen un àtom o més d’hidrogen en posició α en relació amb el NO 2 actuen com a àcids febles capaços de dissoldre's, segons l’equació L’acidificació d’aquestes sals precipita la forma àcida dels nitroalcans Les formes àcides dels nitroalcans són inestables i es…

Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…

De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat varia entre 1,01…

Els ions carboni són, per tant, electròfils , i posseeixen una gran reactivitat envers reactius que puguin fornir parells d’electrons i formar amb ells un enllaç covalent Són espècies d’existència transitòria dins el curs d’una reacció i tendeixen a unir-se amb el catalitzador present o a autostabilitzar-se per atracció d’un parell d’electrons d’un àtom de carboni o d’un grup adjacent tot formant un doble enllaç L’estabilitat relativa dels ions carboni depèn en darrer terme de la possibilitat de repartiment de la càrrega positiva de l’àtom de carboni sobre els àtoms adjacents…

Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats constituïts per…