Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
potassa
Química
Denominació vulgar —que cal evitar en contexts científics— del carbonat de potassi
, especialment l’obtingut de les cendres.
àcid pipèric
Química
Àcid monocarboxílic insaturat obtingut per tractament de la piperina amb potassa.
És un sòlid cristallí soluble en alcohol calent, que es fon a 215°C
saponificació
Química
Procediment consistent a tractar un èster ( esterificació
) amb un àlcali aquós, com l’hidròxid sòdic, per conduir a la formació d’un alcohol i de la sal alcalina de l’àcid, d’acord amb l’equació
.
La saponificació és un procés irreversible que transcorre amb l’atac inicial de l’hidroxil sobre el carboni carboxílic Pel que fa a les condicions de reacció, i a causa de l’heterogeneïtat del medi, sovint cal, per a aconseguir una velocitat de reacció satisfactòria, treballar a temperatures elevades o amb mescles de dissolvents per assolir medis homogenis Actualment, l’ús dels agents de transferència de fase i dels activadors aniònics permet la realització del procés fent servir condicions molt més suaus Històricament, el mot “saponificació” fa referència a la reacció dels greixos amb la…
sabó
Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…
níquel
Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…