Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec…
alcoholimetria
Química
Determinació de la proporció d’alcohol etílic existent en les seves mescles amb aigua, i en els líquids fermentats, mitjançant un alcoholímetre.
Aquesta proporció pot expressar-se en graus alcohòlics Gay-Lussac, en percentatge en pes o encara en sistemes més complicats per exemple els graus proof spirit anglosaxons Quan es tracta de mescles d’etanol i aigua sense altres components, l’alcoholímetre pot ésser utilitzat directament Quan es tracta de líquids alcohòlics complexos, cal efectuar una destillació prèvia
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament les operacions…
tadalafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat en el tractament de la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu i d’acció prolongada de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del monofosfat de guanosina GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual, que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida, es relaxa el…
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’…
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…
reni
Química
Element químic, de nombre atòmic 75, pertanyent al grup VIIb de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, el seu pes atòmic és 186,2 i fou descobert l’any 1925 per W Noddack, I Tacke i O Berg És un element rar, que constitueix 10 - 1 ppm del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu ni en forma de cap compost definit, però es troba molt repartit entre diferents minerals, principalment molibdenita, columbita i les menes del platí, com a component minoritari El metall és aconseguit, després d’una concentració prèvia, per transformació en perrenat amònic NH 4 ReO 4 i reducció d’aquest amb hidrogen en calent El metall és de color…
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
àcid sulfúric

Àcid sulfúric concentrat
Química
Oxoàcid del sofre, de fórmula H2SO4, el més important dels àcids minerals.
L’àcid sulfúric pur és un líquid incolor, viscós, fortament corrosiu, que es congela a 10,4°C i té una densitat d’1,84 g/cm 3 Bull, en forma d’un azeotrop del 98,3% de riquesa, a 338°C després d’alliberar una petita quantitat de SO 3 És soluble en l’aigua en totes les proporcions, i el procés de dissolució va acompanyat d’un gran despreniment de calor Forma quatre hidrats definits monohidrat de punt de fusió 8,62°C, dihidrat de punt de fusió -38,9°C, hexahidrat de punt de fusió -38,0°C i octahidrat de punt de fusió -62,0°C L’àcid sulfúric comercial del 98% de riquesa es fon a 3°C Hom obté…