Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
coulombimetria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.
La quantitat de component és calculada per les lleis clàssiques de Faraday, però cal garantir que el rendiment de corrent en el procés electròdic sigui del 100% La transferència d’electrons entre l’elèctrode i el component problema pot tenir lloc directament o indirectament, mitjançant un reactiu generat electrolíticament que reaccioni quantitativament amb la substància problema El procediment rep aleshores el nom impropi de volumetria conductimètrica La coulombimetria és practicada segons dues tècniques diferents a potencial controlat a un valor adequat perquè reaccioni només l…
marcatge
Biologia
Química
Procediment mitjançant el qual hom substitueix en una molècula un àtom o uns quants per un indicador isotòpic radioactiu.
La radioactivitat d’aquestes molècules permet de seguir-ne el rastre i les reaccions químiques mitjançant comptadors de Geiger-Müller Per a les aplicacions a la química, a la biologia i a la medicina, hom prepara un gran nombre de molècules marcades així, hi ha més de dues-centes molècules orgàniques marcades amb 1 4 6 C i una vintena de marcades amb 3 5 1 6 S En biologia i en medicina les molècules marcades permeten d’estudiar quantitativament el metabolisme, mal conegut fins ara, de tot un seguit d’elements Així, el marcatge de l’aigua amb triti 3 1 H ha permès de demostrar que…
dissolvent
Química
Component d’una solució (generalment el que hi prepondera quantitativament) en el qual hi ha dispers el solut.
Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i protofílics…
mètode de Van Slyke
Química
Procediment emprat per a analitzar quantitativament els grups amino (-NH2) d’una molècula, especialment utilitzat en la determinació d’aminoàcids.
Consisteix a fer reaccionar una quantitat coneguda de l’aminoàcid amb àcid nitrós HNO 2 , el qual fet condueix a la formació d’una molècula de nitrogen N 2 per cada grup amino present en la molècula, d’acord amb la fórmula El nitrogen desprès és mesurat fent servir una bureta de gasos especialment dissenyada
electrovalència
Química
Propietat que tenen els àtoms de cedir o guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d’ionització i per llur afinitat electrònica.
Mitjançant aquesta propietat hom explica la transferència d’electrons d’un àtom a un altre, amb la consegüent formació d’ions
acidimetria
Química
Part de la volumetria
que comprèn els mètodes d’anàlisi de substàncies de caràcter bàsic per valoració amb una solució d’un àcid de concentració coneguda.
Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides o bàsiques…
solució amortidora
Química
Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.
Les solucions amortidores, dites també solucions tampó , deuen llurs propietats a la presència d’un sistema amortidor constituït, en general, per una mescla d’un àcid feble i una de les seves sals, o d’una base feble i una de les seves sals, o de dues sals estadis successius de la neutralització d’un poliàcid Escollint convenientment l’àcid o la base i les concentracions relatives, és possible d’obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor del pH La magnitud de l’efecte amortidor és molt considerable L’addició de 10 ml de solució normal d’àcid fort a un litre d’aigua pura fa passar el…
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
èter

Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre parèntesis,…
valoració
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa per la qual hom determina la concentració d’una substància que es troba en solució mitjançant l’acció d’un agent valorant, que reacciona amb aquella, ràpidament i quantitativament, fins a arribar al punt final, que és indicat usualment pel viratge d’un indicador (volumetria).