Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una…
oleat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid oleic.
Els oleats dels metalls alcalins, també anomenats sabons , són sòlids blancs, pastosos, solubles en l’aigua Presenten propietats humectants, detergents i emulsionants i formen part de la constitució de la majoria de sabons comercials Entre els èsters, cal esmentar els glicèrids, com l'oleïna, presents a tots els greixos animals i olis vegetals, i els oleats d’alcohols de cadena curta, de gran importància en la fabricació de detergents i emulsionants
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
palmitat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid palmític.
Entre les sals metàlliques, conegudes com a sabons, són importants el monopalmitat d’alumini, AlOH 2 C 1 6 H 3 1 O 2 , emprat com a impermeabilitzant en les indústries d’adoberia, paper i tèxtils, i també el palmitat de zinc, ZnC 1 6 H 3 1 O 2 2 , emprat com a additiu del cautxú i lubrificant en la indústria de plàstics Entre els alcalins, el sòdic i el potàssic intervenen en la composició de molts sabons de bany Dels èsters, destaquen el palmitat de cetil, principal component de l’esperma de balena, i la palmitina
saponificació
Química
Procediment consistent a tractar un èster ( esterificació
) amb un àlcali aquós, com l’hidròxid sòdic, per conduir a la formació d’un alcohol i de la sal alcalina de l’àcid, d’acord amb l’equació
.
La saponificació és un procés irreversible que transcorre amb l’atac inicial de l’hidroxil sobre el carboni carboxílic Pel que fa a les condicions de reacció, i a causa de l’heterogeneïtat del medi, sovint cal, per a aconseguir una velocitat de reacció satisfactòria, treballar a temperatures elevades o amb mescles de dissolvents per assolir medis homogenis Actualment, l’ús dels agents de transferència de fase i dels activadors aniònics permet la realització del procés fent servir condicions molt més suaus Històricament, el mot “saponificació” fa referència a la reacció dels greixos amb la…
palmitat de cetil
Química
Èster hexadecílic de l’àcid palmític, principal constituent de l’esperma de balena purificada, d’on és extret.
Substància blanca d’aspecte de cera, és base de molts ungüents, cerats i emulsions hom l’empra en la manufactura de candeles i sabons i altres preparats farmacèutics i cosmètics És anomenat també cetina
agent penetrant
Química
Qualsevol compost emprat per a augmentar la velocitat i la facilitat amb què un bany o un líquid mullen un material, mitjançant la reducció de la tensió interficial entre el sòlid i el líquid.
Els agents penetrants són molt emprats en la indústria tèxtil, del paper i d’adoberia Els més utilitzats són els sabons, els detergents i els agents tensioactius, entre els quals cal destacar els alquilsulfonats de cadena llarga
àcid oleic
Química
Oleïcultura
Àcid carboxílic monoinsaturat, component de quasi tots els greixos i olis vegetals.
És un líquid que se solidifica a 16,3°C És insoluble en l’aigua i més lleuger que ella Hom l’obté per hidròlisi de l'oleïna És emprat principalment en la manufactura de sabons, lubrificants i com a intermediari en síntesi orgànica
silicat de sodi
Química
Denominació genèrica dels materials formats per fusió de sílice amb carbonat sòdic, que poden ésser representats per (Na2O) x (SiO2)4, amb una proporció variable d’aigua.
D’acord amb el contingut en sílice, varien notablement l’estat físic i la viscositat Troba aplicació en la preparació de gels de sílice, sabons i detergents, adhesius, com a impermeabilitzant per a ciments i fusta i en el blanqueig del paper i fibres tèxtils
metilciclohexanol
Química
Compost de fórmula CH3C6H1 0OH.
És un líquid incolor, viscós i amb aroma a mentol Per hidrogenació del cresol s’obté una mescla de tres alcohols secundaris cíclics isòmers S'utilitza com a dissolvent de laques i productes cellulòsics, com a antioxidant per a lubricants i en detergents i sabons tèxtils com a additiu És tòxic per ingestió