Resultats de la cerca

És el més conegut i el més important, i a causa de la seva natura volàtil hom l’anomena esperit de vi o esperit La seva composició centesimal fou establerta per ALLavoisier 1781, i la fórmula fou desenvolupada per ALaurent 1846 Es presenta en forma de líquid incolor, inflamable, d’olor agradable i tast cremant Forma amb l’aigua un azeotrop de tensió de vapor màxima per una concentració del 95,57% en pes d’alcohol Les propietats de l’etanol són les pròpies dels membres de la seva sèrie L’alcohol etílic pot ésser obtingut a partir de l’acetilè, o bé, també, a través de l’aldehid acètic CH 3 -…

És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml…

Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals…

És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…

N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels…

El primer és un líquid emprat com a perfum, el segon és un sòlid emprat per a fabricar anilina i el tercer és un sòlid emprat per a obtenir l’anisaldehid

La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon

El primer cas es pot produir en els evaporadors d’efecte múltiple i en els bescanviadors de calor El segon es dóna en les operacions de destillació, absorció de gasos, extracció, etc Amb la circulació contra corrent, la força impulsora mitjana de bescanvi és màxima i, doncs, el nombre d’unitats de transferència necessari és mínim

Aquest tipus de dilució s’obté partint d’una sèrie de recipients que contenen el mateix volum d’un dissolvent i afegint al primer una quantitat coneguda de la mostra a diluir Un cop convenientment mesclat el contingut d’aquest primer recipient, se n'extreu una part alíquota del mateix volum de mostra afegit, que es passa al segon recipient, i es va repetint l’operació fins a completar la sèrie

Introduïda per HKOnnes l’any 1901, consisteix en el desenvolupament de l’anomenat factor de compressibilitat pv / R θ en sèrie de potències de 1/ v v volum molar essent R la constant de gasos, θ la temperatura del gas ideal del sistema a la temperatura del qual el gas exerceix la pressió p i B , C unes funcions de la temperatura conegudes com a segon, tercer, etc, coeficients del virial