Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
sulfur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten…
selenur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris del seleni amb elements més electropositius que ell.
Responen a la fórmula general M n 2 Se n Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs
sulfur
Química
Dianió, de fórmula S2 -, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula.
L’anió sulfur existeix en forma discreta en les dissolucions fortament alcalines dels sulfurs alcalins i alcalinoterris Presenta caràcter reductor i és un agent precipitant d’ions metàllics d’abast molt general, i gràcies a aquesta propietat té aplicació en anàlisi química qualitativa
acaricida
Química
Qualsevol substància que té el poder de matar àcars.
Els acaricides són emprats principalment en agricultura a causa de l’acció perjudicial dels àcars sobre les plantes els més importants són diversos sulfurs, sulfats i composts orgànics, com el pirofosfat de tetraetil TEPP, l’octametilpirofosforamida Schradan i el 4,4'-diclorobenzilat d’etil
sulfur d’argent
Química
Pólvores negres, denses, que es fonen a 845 C.
Insoluble en aigua, es dissol en àcid nítric en el sulfurs alcalins És obtingut precipitant una solució de nitrat d’argent amb sulfur d’hidrògen La seva formació és causa de l’ennegriment de l’argent a l’aire És emprat en ceràmica i per a niellar
sulfur de mercuri (II)
Química
Sòlid brillant d’un color escarlata que es troba en la natura formant el cinabri
, el més refringent dels minerals coneguts.
Aïllant en la foscor, esdevé conductor en presència de llum Es crema en presència de l’aire i es descompon en mercuri i sofre aquest passa després a SO 2 Dóna lloc a nombrosos sulfurs dobles, com el 3HgS Sb 2 S 5 És emprat com a pigment i en l’obtenció del mercuri
amfòter | amfòtera
Química
Dit de les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb les reaccions…
àcid sulfínic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO—OH, on R és un grup orgànic amb un carboni enllaçat directament al sofre.
Són obtinguts a partir dels clorurs d’àcids sulfònics per reducció amb pols de zinc o per tractament amb composts organomagnèsics És possible també de preparar-los per reacció de composts organomagnèsics amb anhídrid sulfurós Per acció dels iodurs d’alquil sobre llurs sals potàssiques hom obté sulfurs Llurs principals derivats són els clorurs de sulfinil, els sulfinats i les sulfinamides
trisulfur d’arsènic
Química
Sòlid groc llimona, que es fon a 300°C, metzinós.
Es troba en la natura en forma ortoròmbica amb el nom d' orpiment És obtingut per precipitació d’una solució àcida d’un compost d’arsènic trivalent per l’acció del sulfur d’hidrogen Es dissol en àcid nítric i en solució de sulfurs alcalins, amb els quals es forma la corresponent tiosal És usat com a pigment, agent reductor, i en medicina
iodimetria
Química
Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I- 3
.
La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid