Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
derivar
Química
Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica.
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
funció de partició
Química
Funció derivada de la teoria quàntica, definida segons l’expressió
essent
g i
la multiplicitat, ε i
l’energia del nivell i, k
la constant de Boltzmann i T
la temperatura absoluta.
Qualitativament, és una mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula L’ús de les funcions de partició permet una avaluació teòrica de les calors específiques de les molècules gasoses, la qual cosa representa una superació del tractament clàssic basat en el principi d’equipartició de l’energia
lantànid
Química
Cadascun dels 15 elements químics els nombres atòmics dels quals van del 57 (lantà) al 71 (luteci), els quals, juntament amb l’escandi i l’itri, formen el grup de les terres rares.
Les propietats físiques dels lantànids i de llurs composts varien molt d’un element a l’altre, i la interpretació teòrica d’aquestes propietats, d’acord amb l’estructura electrònica, constitueix una confirmació de la validesa de les teories quàntiques Els lantànids són feblement electronegatius i, per tant, bescanvien amb facilitat llurs tres electrons perifèrics per donar combinacions iòniques
Elias James Corey
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…
energia de ressonància
Química
Diferència entre l’energia de formació teòrica i l’energia de formació real d’un compost ressonant.
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…
coordinació
Química
Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila (acceptor de parells d’electrons, a causa, per exemple, de contenir orbitals de valència vacants) i un ió o molècula nucleòfil (donador de parells electrònics).
L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH 3 Segons la…
Robert Wilhelm Bunsen
Química
Químic alemany.
Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert Kirchhoff, a…