Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
alquil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no…
formazan
Química
Compost de fórmula NH2N=CHN=NH..
És un azocompost insoluble en aigua Es fa servir com a anàlit per a la detecció de l’activitat d’oxidoreductases També és el nom genèric dels derivats del formazan per substitució dels àtoms de l’hidrogen terminal per radicals orgànics, normalment de tipus aromàtic
degradació
Química
Descomposició que ocorre en etapes amb productes intermediaris ben definits.
Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2
estearat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid esteàric.
La substitució de l’hidrogen terminal de l’àcid estèaric per metalls C 1 7 H 3 5 COOM produeix les sals o sabons, i quan és substituït per grups alquil o aril dóna èsters C 1 7 H 3 5 COOR Les sals alcalines de l’àcid esteàric són solubles en aigua i són emprades com a detergents, agents humectants, emulsionants i catalitzadors de saponificació, interesterificació i polimerització
sèrie acetilènica
Química
Sèrie d’hidrocarbur alifàtics insaturats, de fórmula general CnH2n-2, constituïda per l’acetilè i els seus homòlegs superiors, que es caracteritza per la presència d’un enllaç.
Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el…
iso-
Química
Prefix que indica l’existència d’un grup metil com a ramificació terminal en una cadena.
àcid urònic
Química
Denominació genèrica de diversos composts àcids derivats de les aldoses per oxidació de llur grup hidroxil terminal.
Hom els pot preparar per oxidació acurada de glicòsids, i són anomenats substituint el sufix - osa de l’aldosa corresponent pel sufix - urònic Els àcids urònics més corrents en la natura són el glucurònic i el galacturònic
acetilur
Química
Composts organometàl·lics RC ≡CM, que resulten de substituir per un metall l’hidrogen d’un hidrocarbur acetilènic terminal.
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per…