Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
goma
Química
Qualsevol de les substàncies d’alt pes molecular que tenen la propietat d’inflar-se en contacte amb l’aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loidals viscoses.
Són constituïdes fonamentalment per sals neutres d’àcids orgànics complexos, formats per la unió de distintes oses hexoses, pentoses, metilpentoses amb àcids urònics glucurònic Són substàncies amorfes, transparents o opaques, i són emprades com a productes de base per a ungüents, cremes i dentifricis i sobretot en la indústria alimentària, convenientment purificades, com a additius alimentaris texturitzants espessidors o estabilitzadors en l’elaboració de salses, gelats, pastissos, formatges, derivats carnis o de farines, xarops, preparats greixosos, minarines, etc
fotodensitòmetre
Química
Tipus de microfotòmetre
.
Emprat per a la mesura de la densitat òptica o absorbància de zones petites en materials transparents, translúcids o reflectors, com és ara les línies ennegrides de la pellícula fotogràfica obtinguda per espectrografia d’emissió o les taques acolorides sobre paper o altres materials obtingudes en la cromatografia o l’electroforesi Es compon essencialment d’un focus lluminós, d’una platina mòbil que suporta l’objecte que es vol estudiar i d’un òrgan fotoelèctric protegit de la llum dispersada Alguns aparells comercials, anomenats fotodensitòmetres comparadors , funcionen segons…
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’…
acetat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters acètics de la cel·lulosa (i dels plàstics que en deriven), en els quals l’esterificació és incompleta i de grau variable.
La unitat reiterativa de la macromolècula de cellulosa conté 3 hidroxils, i el grau d’esterificació en els acetats comercials anomenats, de vegades, diacetats correspon a l’acetificació, en mitjana, de 2,3 a 2,6, és a dir, a 53-57% d’àcid acètic combinat Quan l’esterificació és total o gairebé total, l’èster és anomenat triacetat de cellulosa L’acetat de cellulosa sense plastificar es presenta en forma de floca, i les seves propietats depenen del grau d’acetilació com més alt, menors són la solubilitat i l’absorció d’aigua i de la llargada de les cadenes com més llargues, majors són la…
alcohol polivinílic
Química
Resina sintètica soluble en aigua, obtinguda mitjançant hidròlisi del poli (acetat de vinil).
Pólvora blanca o groguenca, de densitat 1,2-1,3, d’estructura les propietats de la qual especialment viscositat i solubilitat depenen del grau d’hidròlisi i del pes molecular És obtingut per hidròlisi àcida amb àcid sulfúric i mescla de metanol i acetat de metil com a solvent o alcalina amb metanolat de sodi en metanol anhidre Regulant les condicions de reacció hom fa variar l’índex de saponificació del producte, d’acord amb l’aplicació a què és destinat la hidròlisi no va mai més enllà del 95% dels grups acetat inicials L’alcohol polivinílic resisteix el petroli, els greixos i la major part…
acetobutirat de cel·lulosa
Química
Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics (i dels composts d’emmotllament que en deriven), en què les proporcions relatives dels dos grups acil i el grau d’esterificació (proporció d’hidroxils esterificats) poden variar de manera contínua.
Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…
groc
Química
Matèria colorant groga.
Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
resines amíniques
Química
Polímers termoenduribles, durs, incolors i transparents, coneguts també amb el nom genèric d’aminoplast, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…