Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
metaborat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid metabòric.
Els ions metaborat poden existir en els cristalls en forma ortoròmbica, amb unitats cícliques trímeres unides per parets d’hidrogen, i en forma monoclínica, amb cadenes de bor tricoordinat i tetracoordinat
èster metílic
Química
Compost químic orgànic produït per una reacció d’esterificació d’olis o greixos.
Aquest procés provoca la substitució del glicerol dels triglicèrids èsters de tres cadenes d’àcids grassos unides a una molècula de glicerol per metanol, a causa de la formació de tres molècules de metilèster i una molècula de glicerina L’èster metílic d’olis vegetals és el component del biodièsel
cadena
Química
Sèrie més o menys llarga d’àtoms de carboni units consecutivament (cadena oberta) formant cicles (cadena tancada) (anell).
Hi ha cadenes lineals i cadenes ramificades , en que sèries curtes d’àtoms de carboni formen cadenes laterals unides a àtoms de la sèrie més llarga o del cicle que constitueix la part principal de la molècula En algunes molècules, una o diversees baules de la cadena poden ésser un heteroàtom O, S, N, principalment
fluorantè
Química
Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat.
La seva fórmula molecular és C 13 H 10 i està format per dues molècules de benzè unides a un anell de cinc baules Es presenta com un sòlid blanc cristallí El seu punt de fusió es troba a 112ºC i el d’ebullició, a 298ºC reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza en la producció de colorants, pesticides, fàrmacs i en síntesi química Hi ha evidències que pot tenir efectes mutagènics
cohesió
Física
Química
Força que manté unides les molècules d’un sòlid o d’un fluid a conseqüència de l’atracció molecular.
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és…
ionòmer
Química
Polímer amb enllaços covalents entre els elements de la cadena i en el qual les diferents cadenes es troben unides mitjançant enllaços iònics.
galactooligosacàrid
Química
Oligolímer format per molècules de galactosa unides a una molècula de glucosa mitjançant enllaços glicosídics, principalment, β-d-(1,4) i β-d-(1,6).
Estan presents en la llet d’alguns mamífers La llet materna en conté, però la de vaca en té molt pocs Industrialment s’obtenen mitjança glicosidases emprant lactosa com a substrat No poden ser digerits pel nostre organisme, però sí pels bacteris del còlon, la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics
paraciclofà
Química
Nom genèric emprat per a designar els composts derivats del benzè en els quals dues posicions para-
de l’anell són unides mitjançant una cadena carbonada.
Presenten interès teòric en l’estudi de l'aromaticitat Tenen la fórmula general