Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
clorit
Química
Qualsevol sal de l’àcid clorós.
Els més importants són els alcalins Excepte els d’argent i de plom, són solubles en aigua, per xoc i augment de temperatura detonant
àcid α-aminoisobutíric
Química
Aminoàcid de fórmula (CH3)2C(NH2)-COOH.
Aminoàcid molt estrany a la Terra, fou trobat per M Zhao i JL Bada en sediments del límit K/T Cretaci-Terciari, la qual cosa dóna suport a la hipòtesi de xoc d’un cometa o asteroide amb la Terra, cataclisme que degué provocar l’extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys
nitroglicerina
Farmàcia
Militar
Química
Èster trinítric de la glicerina, obtingut per reacció d’una mescla d’àcid nítric i d’àcid sulfúric sobre la glicerina.
La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero 1846, és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual Els vasos cutanis…
resines ABS
Química
Classe de resines termoplàstiques obtingudes a partir dels monòmers acrilonitril, butadiè i estirè, àmpliament emprades per a l’emmotllat de peces industrials (d’automòbils, d’aparells electrodomèstics, etc.).
De cost moderat, són dures i rígides, dimensionalment estables i molt resistents al xoc, fins i tot a baixa temperatura llur resistència mecànica és elevada, i posseeixen, alhora, bones propietats elèctriques envelleixen bé i llur temperatura de distorsió és alta Són solubles en les cetones i en els èsters, resisteixen els olis i la majoria de dissolvents i de productes químics S'emmotllen fàcilment per injecció, per extrusió i per bufat, i poden ésser calandrades, mecanitzades i recobertes de metalls No són tòxiques i, bé que inflamables, són de combustió lenta Llur densitat varia entre 1,01…
explosió
Química
Alliberament brusc i violent d’una certa quantitat d’energia química deguda a una transformació molt ràpida de l’equilibri fisicoquímic d’una substància o d’un conjunt de substàncies i que es manifesta en la producció d’una gran quantitat de calor i de gasos.
Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases en la iniciació , una petita font d’energia una guspira, una flama, una percussió, etc provoca una descomposició local la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades transformació de l’energia química en energia mecànica segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració velocitats de l’ordre dels m/s o de detonació velocitats de l’ordre…
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les…
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
monòxid de nitrogen
Química
Gas incolor, d’un punt d’ebullició de -151,8°C i un punt de fusió de -163°C, poc soluble en aigua.
En contacte amb l’aire és oxidat ràpidament a NO 2 , de color bru Reacciona amb clor i brom i dona halurs de nitrosil, NOX És preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac com a pas intermedi en la fabricació de l’àcid nítric, i també segons l’equació A la dècada del 1980 s’iniciaren una sèrie d’experiments que revelaren que el monòxid de nitrogen, un gas que havia estat considerat només com un contaminant atmosfèric, era generat pel metabolisme cellular i tenia una àmplia gamma de funcions biològiques com a…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…