Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
itri
Química
Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.
De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant…
regla de Markovnikov
Química
Regla segons la qual en l’addició d’un halur d’hidrogen a un doble enllaç no simètric l’hidrogen de l’halur s’addiciona sobre el carboni que conté més àtoms d’hidrogen.
Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov
Pere Roqué i Pagani

Pere Rogué i Pagani
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial
Josep Pascual i Vila
Química
Químic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la…
Joan Fages i Virgili
Química
Químic.
Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y…
alcoxi
Química
Nom genèric dels grups RO— que resulten de l’eliminació de l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.
Els grups alcoxi s’anomenen fent seguir el nom del radical R del sufix -oxi Per exemple alliloxi CH 2 Y CHCH 2 O— Fan excepció a aquesta regla les formes contretes metoxi, etoxi, propoxi i butoxi
quinuclidina

fototeca.cat
©
Química
Amina bicíclica, l’estructura de la qual ocorre, integrada en altres de més complexes, en els alcaloides de la quina
.
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, alcohol i èter, que es fon a 158°C amb descomposició És una base relativament forta pK b Y 3,42 i presenta un accentuat caràcter nucleofílic a causa de la seva particular geometria, que confereix una gran llibertat al parell d’electrons no enllaçats del nitrogen És molt emprada en síntesi orgànica
azo
Química
Nom genèric dels colorants que tenen el grup cromofòric azo.
En conjunt formen un grup molt ampli més de la meitat dels colorants emprats industrialment hi pertanyen N'hi ha de solubles en aigua i d’indissolubles Són obtinguts fonamentalment per diazotació o per copulació, i hom els classifica en diversos subgrups, els més usuals dels quals són els monoazo crisoïdina Y, sudan I, ataronjat de metil, ataronjat II, etc, diazo negre àcid o naftol, blau directe, etc i triazo verd directe, etc