Resultats de la cerca

Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…

Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint…

Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…

La pilota, dura i elàstica, fa 22,86-23,50 cm de circumferència i pesa 142,5-148,3 grams El pivot de l’equip defensor pitcher llança la pilota al seu company receptor o catcher , davant el qual es planta el primer jugador de l’equip atacant brandant el bat , amb el qual s’afanya a interceptar i a copejar la pilota El batedor té dret a tres intents o assaigs strikes , fora dels quals és eliminat i substituït per un altre company El strike és vàlid quan la trajectòria de la pilota llançada pel pitcher s’ajusta a un forat ideal format per la base de l’àrea del batedor i la distància entre la…

Té diverses especialitats hoquei sobre patins , hoquei sobre gel , hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic en gel, sobre rodes i sobre patins en línia, freestyle , roller derby , skate , eslàlom en línia i descens en línia El patinatge artístic sobre gel  comprèn tres proves individual masculina i femenina, per parelles i dansa Les dues primeres exigeixeixen uns exercicis obligatoris i uns altres de lliures Els obligatoris consisteixen a realitzar sis figures partint d’una posició immòbil En els lliures, cada patinador masculí o cada parella actua durant cinc minuts,…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

La història del ciclisme, després de l’època de pugna artesanal per aconseguir un giny definitiu célérifère , draisina, etc, s’inicià amb el velocípede Aviat els seus adeptes esdevingueren prou nombrosos per a permetre de dur a terme la primera competició a Saint-Cloud el 1868 L’any següent, simultàniament amb l’organització de la prova París-Rouen 300 inscripcions, aparegué la primera revista especialitzada en el naixent esport Le Vélocipède Illustré , creació de Richard Lesclide, collaborador de Victor Hugo, i també el primer reglament per a competicions velocipedistes, atribuït a Michel…

L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…