Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
batalla de Mislata
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a Mislata (Horta del Sud) el 9 de desembre de 1348 entre les forces de la Unió de València i les de Pere III de Catalunya-Aragó.
La victòria d’aquest fou completa, i la ciutat de València hagué de retre’s El rei aplicà als unionistes suplicis d’una gran crueltat, com el de beure el metall fos de la campana que convocava les reunions de la Unió
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…
embargament militar
Militar
Prohibició de vendre armes o prestar ajut militar a un estat.
És una mesura de pressió exercida per un estat o per la comunitat internacional davant l’existència d’un conflicte armat intern, una guerra civil, guerra entre estats o pel perill que representa un estat per a la seguretat regional o internacional Els embargaments poden ser aplicats de manera unilateral per països o per organitzacions multilaterals que regulen l’ordre internacional o regional, com ara Nacions Unides , la Unió Europea , l’ Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa o l’ Organització de la Unitat Africana , i són de compliment obligat per als estats membres d’…
Josep Padrós i Cuscó
Militar
Enginyer militar.
El 1877 inicià els estudis militars i d’enginyeria a l’Acadèmia d’Enginyers, on, el 1879, es graduà com a tinent Ja capità del cos militar, fou destinat a Cuba com a comandant Hi aplicà els seus coneixements d’enginyer en l’estudi i aixecament de plànols fins el 1895 Després de residir a l’Havana, aquell mateix any es traslladà a Manzanillo, on dirigí dues companyies d’enginyers de suport als combatents contra els moviments independentistes cubans El 1897, enginyer comandant a Manzanillo, es destacà en les operacions de bombardeig i bloqueig de l’esquadra nord-americana durant el juny i…
gossos de mostra
Caça
Competició de caça, anomenada també caça pràctica.
Té l’objectiu de promoure i millorar l’ensinistrament i les qualitats naturals dels gossos de les races continentals i britàniques que s’utilitzen per a la modalitat de la caça a mà popularment caça al salt per aixecar les preses, i també millorar els coneixements del caçador Les competicions poden ser amb menció o sense En el primer cas, se segueixen els reglaments de la Real Sociedad Canina de España RSCE i la Federació Internacional Canina, en virtut de l’acord signat l’any 2009 entre la Real Federación Española de Caza RFEC i la RSCE Els resultats de les proves d’iniciació,…
Antonio Vallejo-Nájera Lobón
Psiquiatria
Militar
Metge i militar castellà.
Llicenciat per la Universitat de Valladolid 1909, ingressà al cos mèdic de l’exèrcit Participà en inspeccions de camps de presoners durant la Primera Guerra Mundial, activitat per la qual rebé diverses condecoracions dels governs francès i belga El 1917 fou nomenat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Berlín, on s’interessà per la naixent psiquiatria, disciplina per la qual es decantà definitivament De retorn a Madrid, hi dirigí una clínica psiquiàtrica Primer professor a impartir l’especialitat de psiquiatria a l’Academia de Sanidad Militar 1931, esdevingué seguidor del nazisme i, en…
canó
Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
caça
Els principals mètodes de caça es diferencien pel tipus d’instruments utilitzats i l’ús d’animals (gossos, fures, ocells rapinyaires)
Federació Catalana de Caça
Caça
Pràctica esportiva que consisteix a cercar, perseguir i capturar, viu o mort, un animal en llibertat.
El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits…
Ramon Muntaner
Il·luminació d’un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d’El Escorial. Se suposa que l’escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Historiografia catalana
Cronista, funcionari i soldat.
Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…
, ,