Resultats de la cerca

Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors

Elegit gràcies al grup dels Crescenzi, canonitzà primera vegada en la història Ulric d’Augsburg Afavorí la reforma cluniacenca Enemistat amb els Crescenzi, hagué de cridar Otó III, però morí poc abans que aquest arribés a Roma

Bisbe de Vercelli des de l’any 924, es destacà per la seva obra reformadora, tant pastoral com escrita en el Libellus de pressuris ecclesiasticis contra els abusos de l’intervencionisme feudal en l’Església És autor d’una Expositio in epistulas Pauli , i hom li discuteix la paternitat del Polypticum , editat per primera vegada el 1768 i que és un tractat de filosofia moral

Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz

Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès Excellent notari i callígraf, se'n conserven documents originals referents a Sant Cugat Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d’El Escorial, regalat a Felip II de Castella pel bisbe de Vic Joan de Cardona

Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits

El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents

Cursà estudis de cànons a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets Ingressà a l’orde de la Mercè el 1397 al Puig exercí diversos càrrecs elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València Promogué l’erecció de l' Hospital dels Folls de València, on hom intentà per primera vegada d’aplicar mètodes curatius, i es troba a l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats Gran predicador i tingut en fama de sant, a la fi de la seva vida acompanyà en les prèdiques sant Vicent Ferrer

Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier…

És mencionat per primera vegada el 873 Assistí al concili de Chalôns-sur-Saône 875 juntament amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Teuter de Girona El papa Joan VIII li adreçà almenys cinc cartes, on es tracten qüestions disciplinàries Cridat per Frodoí, anà a Barcelona per tal de cercar la tomba d’Eulàlia de Barcelona el 877 Quan Guifré el Pelós recuperà la plana de Vic, el Lluçanès, el Moianès i el pla de Bages el 879, posà aquests territoris sota la jurisdicció immediata de Sigebod, fins a la restauració del bisbat ausetà el 888