Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Maur Maria Boix i Selva
Cristianisme
Literatura catalana
Nom de religió de l’escriptor i editor benedictí Joan Maria Boix i Selva.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció eclesiàstica a la…
,
Josep Jofre i Riera
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…
Jaume Almera i Comas
Geologia
Cristianisme
Geòleg i eclesiàstic.
Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual collaborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876 L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment Cosmogonía y Geología i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de consuetudinibus…
Johannes Vincke
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador alemany.
S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’estudi…
Josep Sanchis i Sivera
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Deixeble i, en certa manera, hereu intellectual de Roc Chabàs, dirigí durant molts anys el Boletín Oficial del Arzobispado de Valencia , on publicà alguns dels seus estudis Fou membre de la redacció de Las Provincias Molt viatger, aplegà diverses cròniques dels seus viatges, publicades en Las Provincias i en llibres com Dos meses en Italia 1902, De Alemania Notas de viaje 1906, Por tierras escandinavas 1911, etc Les seves obres més importants, però, són les de tema històric, i en especial d’història eclesiàstica valenciana,…
Gabriel Palau
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta i sociòleg.
Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social…
cristologia
Cristianisme
Part de la teologia que tracta de la persona i l’obra de Crist.
Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia…
Albert Magne
©
Filosofia
Cristianisme
Savi i filòsof alemany.
Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…
Fidel Fita i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Ingressà el 1850 a la Companyia de Jesús i féu el noviciat a Nivelles Bèlgica Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860 El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d’historiador i publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1868 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia Aquell mateix any 1868 l’expulsió dels jesuïtes el portà a Vals-prèp-de-Lo-Puèi Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers de Velai i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire 1870 Poc després…