Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Rafael Andreu i Guerrero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Estudià teologia a la Universitat de València, i el 1777 fou nomenat canonge de la catedral d’Oriola i catedràtic de filosofia del seminari d’aquella ciutat El 1780 anà a Madrid, i l’any següent aconseguí una canongia a l’església de San Isidro Aquell mateix any obtingué una càtedra al seminari de Salamanca L’any 1785 tornà a Madrid, en ésser nomenat capellà d’honor i predicador del rei Carles III, i des del 1788 fou canonge de la catedral de Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats, i el seu pensament evolucionà cap a plantejaments crítics,…
Pere Garriga i Marill
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Taquígraf i eclesiàstic.
Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…
Antoni Batlle i Mestre
Educació
Esport general
Cristianisme
Pedagog i dirigent escolta.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…
,
Billy Graham
Cristianisme
Nom pel qual fou conegut el predicador evangèlic nord-americà William Franklin Graham.
A setze anys, el sermó d’un predicador decidí la seva vocació per al ministeri religiós Ordenat el 1939 per l’ Església evangèlica , estudià al Florida Bible Institute El 1949 feu una campanya de predicació durant dos mesos al centre de Los Angeles que tingué una gran repercussió Tanmateix, fou amb el reconeixement i aprofitament de les possibilitats comunicatives de la televisió que aconseguí una enorme influència, fins al punt de ser considerat el més destacat dels anomenats “telepredicadors”, sobretot amb el programa Billy Graham Crusades A diferència de molts d’aquests…
Simó Salvador
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era doctor en dret per Bolonya i el 1395 entrà al servei de Benet XIII a Avinyó Entre els anys 1397 i 1408 féu d’ambaixador directe seu a Roma, en quatre ocasions, per a obtenir una entrevista del papa de Roma amb Benet XIII, cosa que mai no aconseguí Es trobava a Avinyó durant el setge francès 1398-99 i en el confirmament del papa 1399-1403 que acabà amb la seva fugida a Castellrenard Durant la residència a Perpinyà, sobretot en el concili del 1408, continuà les seves gestions pacificadores i en pro de la unió, fins el 1412, que se n'anà amb Benet XIII a Peníscola A partir d’…
Giulio Alberoni
Història
Cristianisme
Cardenal i polític italià.
A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb…
Pau Duran
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà en dret a Salamanca, fou professor de lleis a Osca i vicari general del bisbat de Mallorca durant disset anys Més tard anà a Roma com a auditor de la Rota sota el pontificat d’Urbà VIII, de qui fou capellà El 1634 fou elegit bisbe d’Urgell De temperament enèrgic i ambiciós, i reialista fervent, s’imposà per les armes contra delinqüents i bandolers i restaurà momentàniament la pau les seves relacions amb el capítol anaren esdevenint més i més tenses, i, a partir del 1636, el canonge Pau Claris organitzà obertament l’oposició contra ell, que degenerà en lluita armada, amb l’ajut…
Josep Domènec Costa i Borràs
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou concordat amb…
Jaume Pou i Berard
Cristianisme
Cardenal, conegut com a Puteus.
Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà arquebisbe…