Resultats de la cerca

La característica principal d’aquesta església és el baptisme per immersió L’antecedent històric més proper als baptistes és el moviment anabaptista El 1606 el prevere aglicà John Smith organitzà un grup dissident a Gainsborough Lindsey, que el 1608 es traslladà a Holanda i el 1609 fundà una església a Amsterdam En 1611-12 fou organitzada a Londres la primera església baptista en territori anglès, fundada per Thomas Helwys, que fou perseguit i morí empresonat vers el 1616 Fou el primer que a Anglaterra defensà el dret de tots els homes a la llibertat religiosa Els baptistes s’…

Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…

Jesuïta des del 1755, residia a Oriola l’any de l’expulsió l’orde decretada per Carles III l’abril de 1767, i marxà a Ferrara fins al 1773 Després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com els tres companys seus  Bernat Garcia i Manuel Lassala , tragèdies i drames de tema històric com  Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783 o hispànic com Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encan  1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en…

Jesuïta des del 1600, fou professor d’eloqüència a Saragossa 1600-14 i obtingué gran popularitat arreu dels Països Catalans com a predicador Publicà Modus variandi orationes Saragossa 1611, Devocions molt profitoses de l’examen de consciència Palma 1639, que és un opuscle que conté proses i versos devocionals de diversos autors, en català i castellà, i Retórica cristiana Palma 1647, un manual per a predicadors que s’insereix en el model de predicació efectista propi del barroc

Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891

Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa 1548 Assistí 1562 a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562 El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya 1563 amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis , i també a Lovaina 1567 i a París

Canonge magistral de Lleida, pertangué al grup de teòlegs illustrats A la seva mort restaren sense imprimir diversos manuscrits sobre punts dogmàtics i disciplinaris Li foren publicats alguns sermons

Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum 1569 d’Aristòtil Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae 1567, De nomine Entelechia apud Aristotelem 1569, De universis copiosa disputatio 1569 i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae 1591

Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667 Ramellet del bateig…