Resultats de la cerca

Des del 1624 fou conseller de Richelieu i el seu agent en política exterior, fet que li valgué el sobrenom d' eminència grisa La seva oposició als Àustria menà a la intervenció francesa en la guerra dels Trenta Anys

Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu misticisme,…

Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883 Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma…

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot…

Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan Studies 1908 a…

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…

Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines …