Resultats de la cerca

La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana Al s XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges Les monges foren fundades el 1050 per Berta…

El 855 anà a València a fi de recollir el cos que creia que era de sant Vicenç màrtir i de traslladar-lo a Castres El seu testimoniatge inspirà la Inventio sive translatio Beati Vincentii levitae , escrita per Aimoí de Saint-Germain-des-Prés

Havia estat monjo i mestre a les abadies de Corbie Picardia i Korvey Westfàlia El papa Gregori IV li confià la legació missionera del nord d’Europa, on exercí el ministeri que li valgué el sobrenom d’"Apòstol del nord” La seva festa se celebra el 3 de febrer

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat

Abat de Sant Joan de les Abadesses, fou creat pel seu pare primer bisbe de Besalú 1017-20 bisbat de Besalú i fou dotat amb les rendes de Besalú i dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Camprodon En morir el seu pare 1020, es retirà a Sant Joan de les Abadesses, fins que fou nomenat bisbe de Carcassona 1031-54, càrrec que tingué cumulativament amb les dues abadies de Sant Joan i Camprodon

Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole

Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc original, ha…

Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició…

Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències…

Legat dels papes a Catalunya i a la resta de regnes hispànics, fou abat de Sant Víctor de Marsella, bisbe d’Albano i arquebisbe de Narbona Era fill del vescomte Ricard II de Millau i de Gavaldà i de Ricsenda de Narbona Home zelós i actiu, fou un protegit de Gregori VII, que molt jove encara el féu cardenal i el trameté com a legat als regnes hispànics 1078 Com a legat reuní sínodes als diversos regnes, sobretot als castellans, on introduí la litúrgia romana Mort Gregori VII 1085, entrà en conflicte amb Víctor III, que l’arribà a excomunicar 1087, però serví de nou Urbà III i Pasqual II, que…