Resultats de la cerca

Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…

Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n'alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

Modernament poden ésser tractats de monsenyor els prelats, des dels patriarques als abats, excepte els cardenals

Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment,…

El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…

Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…

Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació Molinistes i congruistes Suárez…