Resultats de la cerca

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig

Ordenat sacerdot a Barcelona 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana 1906 El 1918 fou nomenat passioner, ofici que el relacionà amb els pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona Fruit del seu treball pastoral en aquest ambient, publicà El colectivismo y la ortodoxia católica 1928, que suscità una àmplia polèmica entorn de molts dels seus conceptes, que s’apartaven del punt de vista catòlic tradicional Collaborà en el diari El Matí i en les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales Després de la Guerra Civil de…

El 1955 s’ordenà de prevere Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma 1961-63 El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la…

Fill d’obrers, alternà l’estudi de la medicina amb una forta activitat dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya , de la qual fou dirigent del 1931 al 1936 Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena d’assemblees de l’entitat i escriví nombroses Glosses al setmanari Flama Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia Malgrat que durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola fou perseguit per la seva militància cristiana i hagué de viure amagat, al maig del 1938 fou mobilitzat en un cos de sanitat fins a la fi de la guerra…

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El 1910 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i pressionat, al…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…

Biografia Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953 Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a  cuiner, ofici que exercia amb competència Residí un parell d’anys a Sarrià com encarregat del…

El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del s III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un horari…