Resultats de la cerca

En fou segon director Daniel van Papenbroeck Posteriorment a la publicació dels Acta Sanctorum , s’hi afegiren l'Analecta Bollandiana 1882 i els Subsidia Hagiographica 1898-1910

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

El 1869 ingressà a l’orde a Guatemala, on s’ordenà de sacerdot 1875 Traslladat a l’Equador i a Colòmbia, treballà a les missions caputxines, especialment a les d’Imbabura i Chocó Fou nomenat comissari general de Colòmbia-Equador i custodi d’aquestes missions El 1895, cridat a Catalunya, fou elegit ministre de la província caputxina d’Aragó-Navarra-Catalunya Publicà les Relationes missionum Comissariatus Aequatoris , de l' Analecta Ordinis romana 1884, Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador 1887, Compendio de elocuencia sagrada 1890 i Semana Santa predicada 1916

Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed 2002 “La…

Vida i obra Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí ms 224, Seminari de Barcelona D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar Barcelona 1667 Al collegi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia 1686, i és l’autor de Desenganys Introducció a la vida devota 1673, en vers i…

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…

Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, féu els dos anys de noviciat a Moià, on professà el 14 de setembre de 1879 Cursà els estudis eclesiàstics al juniorat de San Marcos de Lleó Començà el magisteri a Balaguer a la primària Ensenyà a Tàrrega 1885-1886 i a Olot 1888-1893, on féu classes de llatí i de dibuix A Sant Antoni de Barcelona fou l’encarregat dels alumnes externs grans El 1897 fou enviat a Panamà com a rector de la casa i collegi Colombino de Santiago de Veraguas per intentar salvar aquella recent fundació No ho aconseguí, entre d’altres motius, pel canvi de govern a …

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…