Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses
leccionari
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté ordenades, segons diferents sistematitzacions, les lectures de l’ofici o de la missa.
Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels segles IX-X, conservat fragmentàriament a…
Jaume
Cristianisme
Apòstol.
Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista , formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n’hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume…
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…
Llúcia

Santa Llúcia segons segons Domenico Beccafumi, 1521
© Pinacoteca Nazionale di Siena
Cristianisme
Verge i màrtir cristiana.
De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la…
butlla
Cristianisme
Document pontifici.
El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor , gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—, consistoriale —signada pel papa i els cardenals—, i executòria aquesta…
Miquel Carner
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys Fet el noviciat a Moià, hi professà Ensenyà en els collegis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball A Mataró es distingí pels esforços que féu…
Agustí Cuadras i Butinas

Agustí Cuadras i Butinas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels júniors En…
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros Relleu de la Universitat d’Alcalá
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…