Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
desmitologització
Cristianisme
Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.
Aquest terme fou introduït en el llenguatge filosoficoteològic per Rudolf Bultmann el 1941 La meta del programa bultmannià era de fer comprensible a l’home modern, segurament amb un inconfesat afany apologètic, el querigma del Nou Testament, tot deslliurant-lo de les formes i de la comprensió mitològiques amb què brollà, segons els concrets condicionaments del temps i de l’espai en què fou anunciat i elaborat Aquest intent té una llarga prehistòria en la teologia cristiana, per exemple, en el mètode exegètic anomenat allegòric allegoria, en la teologia liberal, etc L’esforç, segons Bultmann…
Anunciació
L’Anunciació a Maria segons una miniatura conservada a la biblioteca de la catedral de Praga
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Anunci fet a Maria per l’arcàngel Gabriel que havia d’ésser mare de Jesús.
Els pares de l’Església consideren que aquest fou el moment que el Fill s’encarnà
infal·libilitat
Cristianisme
Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.
La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció contra la reforma…
salvador
Cristianisme
Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.
El reconeixement veterotestamentari del Déu d’Israel com a salvador del poble escollit és seguit en alguns dels profetes del mateix Antic Testament per l’anunci d’un futur salvador, enviat i servent de Déu, figura que el Nou Testament no dubtà a identificar amb la persona de Jesús de Natzaret El fet que la invocació “Jesucrist fill de Déu, salvador” es convertís ben aviat en un monograma, la representació del qual en forma d’un peix en grec ‘IXΘYΣ, corresponent a les inicials d’aquesta invocació servia als creients per a identificar-se, palesa que l’aplicació a Crist del títol de…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la comunitat la…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…
Jesús
Escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem, en un fragment del frontal d’Espinelves
© Fototeca.cat
Cristianisme
Personalitat central del cristianisme, de la qual derivà la fundació de l’Església, en considerar Jesús com a Messies.
Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…
Evangeli
Representació dels quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: Marc amb el lleó, Joan amb l’àliga, Lluc amb el brau i Mateu amb l’home
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels quatre primers llibres del Nou Testament on és contingut el missatge cristià.
Reconeguts per l’Església com a expressió genuïna de l’anunci de l’evangeli, foren inclosos en el començament del Nou Testament La proclamació evangèlica fou feta, al principi, de viva veu per mitjà de la catequesi Aquesta primera predicació fou recollida aviat per escrit, i la llengua emprada era l’arameu així s’explica el residu de paraules i veus aramees que passaren intactes als evangelis canònics effethà, talitha, abba, raka, genna, rabí , etc Posteriorment diverses tradicions i successius conjunts redaccionals anaren sorgint dins les distintes comunitats cristianes Lluc, en…