Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de Melilla, on…

Germà de dos generals franquistes, el 1930 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1943 s’ordenà de sacerdot Doctorat en dret per la Universitat de Madrid i en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana, exercí la carrera docent, entre altres, com a professor d’ètica a la Universitat d’Alcalá de Henares 1955-61 L’any 1972, la publicació de Yo creo en la esperanza sense passar per la censura prèvia, llibre en el qual qüestionava afirmacions de l’ortodòxia catòlica del moment, comportà la seva exclaustració Passà a viure aleshores a El Pozo del Tío Raimundo, barri marginal de Madrid on es…

Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense  1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa  1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1992 i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya 1997, és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull , on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell des del 2004 i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya Presideix també el comitè d’ètica assistencial…

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

Biografia A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917 professà l’1 de setembre de 1918 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns Es quedà a la ciutat i, amb l’…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…