Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Josep Amengual i Hernández
Cristianisme
Ardiaca de la seu de Mallorca.
El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, del 1847 al 1848, vicari capitular Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull 1847
Pedro Fernández Navarrete
Economia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, polític i economista castellà.
Fou canonge de Santiago de Compostella i secretari reial A Conservación de monarquías y discursos políticos 1626, identificà les causes de la decadència castellana despoblació i abandó de l’agricultura, expulsió dels moriscs, emigració a les colònies, excés de clergues, els mayorazgos, la passivitat econòmica de la noblesa i els excessos fiscals Reclamà el redreçament de l’agricultura, una política de repoblació, la creació d’una marina potent i la circulació de metalls preciosos
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
Thomas Bayes
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i pastor presbiterià anglès.
El 1763 fou publicada pòstumament la seva memòria An essay towards solving a problem in the doctrine of chances ‘Assaig sobre la resolució d’un problema en la doctrina de probabilitats’, obra d’una gran importància estadística i epistemològica, on introduí el concepte d’inferència inductiva en intentar de determinar la probabilitat de les causes a partir de la dels efectes observats La seva aportació a la teoria de la probabilitat ha estat redescoberta pel corrent del subjectivisme probabilista També escriví An introduction to the Doctrine of Fluxions 1736
Stanisław Ryłko
Cristianisme
Cardenal polonès de l’Església catòlica romana.
Ordenat sacerdot el 30 de març de 1969, és llicencià a l’Acadèmia Pontifícia de Teologia i es doctorà en ciències socials a la Pontifícia Universitat Gregoriana Fou vicerector del seminari major de Cracòvia i després professor de teologia pastoral i de sociologia de la religió a l’Acadèmia Teològica Pontifícia L’any 1987 fou cridat a Roma i nomenat cap de la secció juvenil del Consell Pontifici per als Laics Durant aquest període, coordinà l’organització de les Jornades Mundials de la Joventut a Santiago de Compostella 1989, Częstochowa 1991 i Denver 1993 El 20 de desembre de…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i la segona …
congregació romana
Cristianisme
Cadascuna de les comissions ordinàries, integrades en la cúria romana
, que assisteixen el papa en el govern de l’Església, amb potestat administrativa en la seva competència.
Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió…
Teresa Forcades i Vila

Teresa Forcades i Vila
Cristianisme
Política
Religiosa, metgessa i activista política.
Llicenciada en medicina a la Universitat de Barcelona 1990, en 1992-95 féu la residència a la Universitat de l’estat de Nova York de Buffalo Posteriorment obtingué un màster en teologia per la Harvard Divinity School 1997 Especialitzada en salut pública, el 2001 obtingué el Diploma d’Estudis Avançats en aquesta especialitat, i el 2004, el doctorat per la Universitat de Barcelona El 1997 ingressà al monestir de Montserrat, i hi professà els vots l’any 2003 Llicenciada 2005 i doctorada 2008 en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, ha dut a terme cursos de postdoctorat a la…
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Canonge, arxiver i cronista.
Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444 La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser tonsurat, pogué…
canonització
Cristianisme
Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic (de caràcter universal i preceptiu, amb una commemoració anual) i l’inscriu en el cànon dels sants.
En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del segle IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del segle X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La canonització…