Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano
© Fototeca.cat
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià a la Universitat de Barcelona i al collegi de Cordelles 1596-1601 El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca 1604-08, on tingué per mestre Alonso Rodríguez Passà a Barcelona, on féu estudis teològics, i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner Acabà la seva formació a Bogotà i s’installà a Cartagena de Indias 1615, que fou des d’aleshores el seu camp de treball S'ocupà dels malalts, dels empresonats i, especialment, dels esclaus negres procedents d’Àfrica, procurant llur formació religiosa i llur millor integració a la societat …
Diego de Avendaño
Cristianisme
Història del dret canònic
Teòleg i canonista castellà, de la Companyia de Jesús.
Partí a Amèrica amb el jurista Juan de Solórzano Pereira 1610 Fou tota la seva vida professor de filosofia i teologia escriví Thesaurus Indicus 1667-77, on resten reflectits molts dels problemes socials i morals del món colonial indi americà
Pedro de Córdoba
Cristianisme
Missioner dominicà.
Anà a les Índies amb la primera expedició del seu orde 1510 i treballà a Cuba i a la costa veneçolana Propugnà una evangelització i civilització dels pobles autòctons dins la màxima independència de la societat colonial castellana, i exercí una gran influència sobre Las Casas Redactà una Doctrina cristiana Mèxic 1544
Antoni Comajoncosa
Cristianisme
Franciscà.
Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al collegi missional d’Escornalbou L’any 1778 anà a Amèrica Organitzà 1780 el collegi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos , grup no sotmès al poder colonial Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones del colegio de Tarija 1799 i Manual de misioneros
mil·lenarisme
Cristianisme
Creença, coneguda també com a quiliasme, difosa entre els cristians dels primers segles i fundada en la interpretació d’un passatge de l’Apocalipsi (20, 1-3), en un regne de pau d’una durada de mil anys (dada que li dóna nom) que Crist haurà de portar sobre la terra abans del judici final.
Durant la Reforma i després de la Reforma el millenarisme tingué i té seguidors entre algunes sectes reformades pietistes, adventistes, mormons L’antropologia ha estudiat la presència de creences millenaristes en diferents cultures i religions com una reacció a l’ordre colonial i postcolonial, i a l’expansió dels processos de modernització La destrucció de les formes de vida tradicionals ha estat en molts casos una font de desestabilització espiritual, i en determinades comunitats i individus ha conduït a l’aparició o l’enfortiment de creences millenaristes
Josep Jofre i Riera

Josep Jofre i Riera
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…
missió
Cristianisme
Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.
Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…
Roc Chabàs i Llorens

Roc Chabàs i Llorens
© Fototeca.cat
Història
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia 1876, d’un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…
, ,