Resultats de la cerca

Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat

Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada…

Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura neoescolàstica…

Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat estrictament…

Dugué vida monàstica al mont Athos, on entrà de ple en el corrent espiritual de l' hesicasme Fundà el monestir de Sora, al nord de Rússia, on establí una vida d’ascetisme rigorós i de contemplació, i al mateix temps d’una gran pobresa individual i collectiva Contrari a les possessions i riqueses dels monestirs, defensà la pobresa de l’Església i la seva desvinculació del poder civil Els seus seguidors foren anomenats “no posseïdors”, enfront del corrent oposat els “posseïdors” de Josep de Volokolamsk , que, després d’un quant temps de coexistència, acabà triomfant…

El terme, que aparegué durant les polèmiques doctrinals del s XVII, esdevingué corrent a partir de JAMöhler L’irenisme confluí en l'ecumenisme

Subratllada per Kierkegaard credo quia absurdum , tingué un representant notable en el primer Karl Barth Com a correctiu de les tendències teològiques racionalistes, el corrent dialèctic és present al llarg de tota la història del cristianisme

Esmentada per primera vegada al segle IV, aquesta institució ha estat corrent a l’Orient, sobretot a les esglésies de tradició siríaca A l’Occident, florí a França i a Alemanya als segles IX-XI, i fou desconeguda a la península Ibèrica i a Itàlia