Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
provincial
Cristianisme
Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.
El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província
sofiologia
Filosofia
Cristianisme
Especulació teològica pròpia de diversos autors ortodoxos russos, sobretot V.S. Solov'ov i S.N. Bulgakov, sobre la saviesa (en grec σωφία en connexió amb la divinitat.
Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant
pabordia
Cristianisme
A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
A les catedrals foren creades pabordies al s XII sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l’any El paborde corresponent cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i havia de mantenir els canonges el mes de la seva titulació Als monestirs tenien una missió semblant i rebien el nom del sector o la propietat principal dels béns que administraven a Ripoll, per exemple, hi havia la pabordia d’Aja Cerdanya i la de Palau Osona
Sergej Nikolajevič Bulgakov
Cristianisme
Teòleg rus.
Fou expulsat de Rússia el 1923 Les seves obres més importants són Svet nevečernij ‘La llum sense ocàs’, 1917, Drug ženikha ‘L’amic de l’espòs’, 1927, Agnec Božij ‘L’anyell de Déu’, 1933, Utešitel' ‘El Paraclet’, 1936 i Nevesta Agnca ‘L’esposa de l’anyell’, 1944 La part més original del seu sistema és la cosmologia on són combinades filosofia i teologia, la qual se centra en la sophia o saviesa, principi de les coses creades i llaç d’unió entre l’absolut i el món sofiologia A la llum de la seva teoria sofiològica exposà d’una manera personal els dogmes del cristianisme La seva…
trinitari
Cristianisme
Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius fundat per Joan de Mata i Fèlix de Valois i aprovat pel papa Innocenci III el 1198.
La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…
Teresa de Calcuta

Teresa de Calcuta
© Evert Odekerken
Cristianisme
Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera catòlica macedònia d’origen albanès.
Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800…
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
via
Cristianisme
Mitjans de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu.
D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta
canònica

Antigues canòniques i col·legiates canonicals catalanes
© fototeca.cat
Cristianisme
Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o cànon, dits canonges o clergues regulars.
L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…
moviment social catòlic
Cristianisme
Moviment, també conegut amb el nom de catolicisme social, que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme.
Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del movimentobrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i…