Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Fèlix III
Cristianisme
Papa (483-492).
La publicació del Henōtikón , de l’emperador Zenó, el portà a la ruptura de comunió amb el patriarca Acaci de Constantinoble i a dirigir una carta a l’emperador reivindicant la llibertat de l’Església en matèries dogmàtiques
Demetri Cidoni
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i humanista bizantí.
El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino
Eusebi de Cesarea
Cristianisme
Bisbe de Cesarea de Palestina (~313).
Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324
Fulgenci de Ruspe
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Funcionari romà, es retirà a un monestir i esdevingué bisbe de Ruspe ~507 i un dels teòlegs més importants del seu temps Adversari de l’arianisme i defensor de la doctrina d’Agustí, fou autor de nombroses obres dogmàtiques i polèmiques, entre les quals cal esmentar Contra Arianos i Ad Thrasamundum regem , contra els arians, i Ad Monimum , De veritate praedestinationis i Contra Faustum Reiensem, contra els semipelagians Festa 1 de gener
Bonaventura Philip
Cristianisme
Teòleg.
Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828 Professor d’ètica i moral fins el 1855 Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857 És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867 La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale 1857, molt estesa per França La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conférences théologiques, dogmatiques et morales 1867
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
Gregori de Nissa
Cristianisme
Teòleg.
Essent monjo, el seu germà Basili el Gran el féu bisbe de Nissa 371 Acusat de malversador, un sínode arià el destituí 376, i sofrí un exili de dos anys, fins a la mort de l’emperador Valent Assistí al concili I de Constantinoble 381 Temperament místic i admirador d’Orígenes, portà el platonisme al màxim desplegament cristià Amb Basili i Gregori de Nazianz forma el grup dels tres grans capadocis El concili II de Nicea li donà el títol de “Pare dels Pares”, però a l’Occident restà poc conegut fins a la seva redescoberta als temps moderns Ha deixat obres exegètiques, dogmàtiques, homilètiques i…
antropologia
Cristianisme
Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació: inclou el tractat teològic sobre la creació de l’home, la seva caiguda i la seva redempció.
Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació de les…
desmitologització
Cristianisme
Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.
Aquest terme fou introduït en el llenguatge filosoficoteològic per Rudolf Bultmann el 1941 La meta del programa bultmannià era de fer comprensible a l’home modern, segurament amb un inconfesat afany apologètic, el querigma del Nou Testament, tot deslliurant-lo de les formes i de la comprensió mitològiques amb què brollà, segons els concrets condicionaments del temps i de l’espai en què fou anunciat i elaborat Aquest intent té una llarga prehistòria en la teologia cristiana, per exemple, en el mètode exegètic anomenat allegòric allegoria, en la teologia liberal, etc L’esforç, segons Bultmann…
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant a la seva…