Resultats de la cerca

Hom l’empra quan el papa, en virtut del seu magisteri, defineix veritats relatives a la fe o als costums

Fou mestre de teologia de la Universitat de París, on Bonaventura seguí els seus cursos El 1231 es feu franciscà Emprà principalment fonts augustinianes, platòniques i neoplatòniques, però fou també dels primers a conèixer tots els escrits aristotèlics Se li atribueix una Summa universae theologiae que només en part és obra seva

Es doctorà en teologia a València Dirigí el Collegi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor d’una Carta en que se explican las causas naturales del terremoto de 1° de noviembre de 1755 1756 i de traduccions del francès Emprà el cognom de Morico

Destinat a Cuba, treballà en la docència al collegi de Guanabacoa, prop de l’Havana Remarcable promotor educatiu, fou autor d’una Historia universal que s’empra com a llibre de text També féu recerca històrica de la zona, recollida en l’obra publicada Historia de Guanabacoa Retornà a Catalunya i fou destinat a Mataró, on ensenyà a l’Escola Pia de Mataró i més endavant a la de Vilanova i la Geltrú

La paraula evangeli transcripció del terme grec ευαγγέλιον significa ‘bona notícia’, i el Nou Testament se'n serví tot entenent-la en un sentit messiànic D’aquí passà a significar el contingut de la bona notícia les ensenyances, la vida i la mort de Jesús Hom l’empra actualment en el sentit de remarcar el que és essencial del missatge cristià, en contraposició, sovint, a tot el que hi ha estat afegit en el decurs del temps en virtut de les concretes cultures i tradicions i segons els diversos costums amb què el cristianisme s’ha hagut de relacionar

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou…

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i conreà el gravat

És practicat pels cristians pertanyents a aquest patriarcat que cal no confondre amb els patriarcats homònims melquita o maronita, estesos a Síria, l’Iraq, el Líban i la Turquia meridional, i pels cristians jacobites del Malabar Índia i els seus germans catòlics, que hom anomena malankars Empra la llengua siríaca, bé que, en la pràctica litúrgica, la utilització de l’àrab hi és molt abundant i, a l’Índia, el malaialam Cal remarcar, entre diverses característiques, l’abundor d’anàfores més de 70 per a la litúrgia eucarística, una oració peculiar, a l’ofici diví, anomenada sedro ,…

Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 —…

És emprada sobretot en llenguatge eclesiàstic, quan el papa nomena un cardenal, però, per diverses raons, se'n reserva la proclamació