Resultats de la cerca

Membre fundador dels germans de Plymouth o Església dels Germans , encapçalà el sector més rigorista, que acabà constituint-se en entitat a part de les altres comunitats evangèliques i que rebé el nom de darbita Viatjà per Europa i Amèrica difonent les seves idees Escriví diversos himnes per al culte

Fill d’obrers, alternà l’estudi de la medicina amb una forta activitat dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya , de la qual fou dirigent del 1931 al 1936 Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena d’assemblees de l’entitat i escriví nombroses Glosses al setmanari Flama Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia Malgrat que durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola fou perseguit per la seva militància cristiana i hagué de viure amagat, al maig del 1938 fou mobilitzat en un cos de sanitat fins a la fi de…

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a…

Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat…

L’any 1970 ingressà a la Companyia de Jesús i set anys més tard fou ordenat de sacerdot Fou director de l’Escola de l’Esplai de Barcelona 1972-80, secretari de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai 1976-79 i president de la mateixa entitat 1979-80 També exercí el càrrec de director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya 1980-89 i de secretari general i canceller de l’arquebisbat de Barcelona 1996-2000 L’any 2005 fou nomenat secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya President de la Fundació de l’Institut Químic de Sarrià 2010…

Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…

Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a…

L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de San Martín…

Ordenat sacerdot el 1994, l’any 2003 ingressà a l’orde dels dominicans Llicenciat en Teologia per la Pontificia Facultad de Teología San Esteban Salamanca, amplià els seus estudis amb màsters en orientació i mediació familiar i en mediació social intercultural Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de dues parròquies de la diòcesi de Sant Sebastià Elgoibar, 1994-97 Eskoriatza­ i Aretxabaleta, 1997-2003 Posteriorment, com a frare ha estat vicari parroquial de diverses parròquies de Madrid Santo Cristo, 2006-10 Nuestra Señora de Atocha, 2010-16, promotor de pastoral juvenil i vocacional de…

A divuit anys ingressà a la congregació de les dominicanes El 1989 anà a València, on ingressà en una comunitat contemplativa de l’orde, dins la qual romangué fins el 1994, que passà al convent de Santa Clara de Manresa Estudià teologia i es dedicà a activitats solidàries El 2002 fundà SOS Tucumán, organització dedicada a canalitzar ajuts a aquesta província de l’Argentina, especialment castigada per la pobresa i les seves seqüeles El 2008 creà la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, des del 2010 Fundació Rosa Oriol, entitat impulsada econòmicament pel matrimoni Salvador Tous-Rosa…