Resultats de la cerca

Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo

Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou

Professor de teologia el 1536 fou cridat a formar part de la comissió de reforma autora del document Consilium de emendanda Ecclesia 1538 contribuí a l’aprovació dels estatuts de la Companyia de Jesús per Pau III 1540 nomenat cardenal el 1542, fou membre del consell romà per al concili de Trento en la seva primera etapa

Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde

Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura…

Procedent del calvinisme, després d’una etapa anglicana, es convertí al catolicisme 1879 Ingressà a l’orde jesuític el 1880 i fou ordenat de sacerdot el 1891 Professor de moral a Stonyhurst 1894-96, fou un dels capdavanters del modernisme filosòfic Autor de la Lettera a un professore di antropologia , el refús de l’encíclica Pascendi li ocasionà l’excomunió i l’expulsió de l’orde 1907 Les seves idees foren recollides en la seva obra pòstuma, Christianity at the Crossroad 1909

Religiós agustí 1507 i sacerdot 1513, ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518 Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins 1539-51 S'apartà del nucli humanista de Nàpols 1535 per oposició a la línia de Juan de Valdés Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada Fou arquebisbe de Salern 1554, cardenal 1561 i legat pontifici a Trento 1561 Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a PManuzio

Fill de sir Richard Pole Estudià a Oxford i a Pàdua 1521, on entrà en contacte amb els nuclis humanistes, sobretot amb Erasme 1525 Tornà a Londres 1527, però, arran de la controvèrsia pel matrimoni d’Enric VIII, s’exilià a Itàlia, on fou creat cardenal 1536 Legat al concili de Trento en la seva primera etapa 1545-49, formà part de la comissió de reforma 1550 Legat pontifici per a Anglaterra 1554 i arquebiste de Canterbury 1556 sota el regnat de Maria Tudor, intentà, sense èxit, de frenar la repressió i promoure una sana reacció catòlica És autor de diverses obres de controvèrsia…

Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels…

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1493, fou bisbe de Burgos, conseller d’Isabel I de Castella i de Ferran d’Aragó, i després de Carles I Hom li encarregà missions diplomàtiques de responsabilitat Tanmateix ha passat a la posteritat com l’home que fins l’any 1523 controlà els afers de les Índies, puix que fou president del Consell d’Índies en la primera etapa d’aquesta institució 1519-24 i encarregat dels afers comercials de la Casa de Contractació de Sevilla Des d’aquests llocs afavorí uns descobridors Ojeda, Pedrarias, Magalhães en contra d’altres Colom, Las Casas De caràcter…