Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Felip Neri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig
Oleguer de Montserrat i Rufet
Cristianisme
Bisbe de la Seu d’Urgell (1689-94).
Fou ardiaca de Tarragona i jutge del breu Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l’oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya 1679 i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on celebrà dos sínodes a Guissona És autor d’uns Ejercicios de San Felipe Neri
Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència (1658-63).
Germà de Cristòfor, es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu construir el seminari conciliar segons els decrets de Trento En 1661-62 tornà a Roma, comissionat per…
Francesc Garrigó
Retòrica
Cristianisme
Eclesiàstic, predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona.
Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic Fundà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i en uns altres indrets 1689 i promogué diversos instituts religiosos, entre els quals els oratorians de Sant Felip Neri Publicà diverses oracions fúnebres 1696-1708
felipa
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Mataró el 1858 pels germans Marc i Gertrudis Castañer i Seda, ajudats pel també germà Segimon, caputxí.
Es dedica a l’educació dels nens i a l’apostolat social de les dones Antoni MClaret, que els protegí, obtingué el 1867 una cèdula reial d’aprovació de la congregació L’aprovació definitiva, però, fou el 1929 La regla es basa en l’esperit de sant Felip Neri El 1958 hom afegí al nom de felipa el de missionera de l’ensenyament La casa generalícia és a Barcelona
Camillo de Lellis
Cristianisme
Eclesiàstic italià, fundador dels camil.
Militar al servei de Castella fins el 1574, intentà d’entrar a l’orde caputxí 1575, 1579, però li ho impedia una nafra inguarible a la cama El 1584, ordenat ja de sacerdot i guiat per Felip Neri, agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l’apostolat i a l’assistència dels malalts Fou canonitzat el 1746 i declarat patró del personal auxiliar hospitalari És venerat als Països Catalans amb el nom de Camil de Lellis La seva festa se celebra el 18 de juliol
Gaspar Blai Arbuixec
Literatura catalana
Cristianisme
Predicador i poeta.
Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb una oració fúnebre de Joan Baptista Ballester i algunes poesies en llatí i castellà
,
Gaspar Fuster i Vidal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí