Resultats de la cerca

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà

Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna Escriví diversos tractats místics i de teologia moral —un dels quals en forma de diàleg— sobre la qüestió de l’assistència als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres Perpinyà 1584, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa, 1584, Atalaya de Caridad Saragossa 1587 Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà Hom aplicà les seves propostes a la fundació dels hospitals o les cases de…

Ordenat de sacerdot el 1959, es llicencià en psicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica i en teologia a l’Institut Catòlic de Lió França Fou professor de teologia i de ciències socials a la Universitat Catòlica de Lima i consiliari nacional de la Unió d’Estudiants Catòlics És considerat el pare de la teologia de l’alliberament El seu llibre Teología de la liberación 1971 recull una conferència que pronuncià el 1968, en la qual propugnava el pas d’una teologia del desenvolupament a una teologia de l’alliberament Entre les seves obres destaquen també La fuerza histórica de los…

Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que provocà,…

Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà  Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…

Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme Abans d’entrar als jesuïtes collaborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, abanda de dirigir “El Crit de la Pàtria” El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció…

Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…