Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
febronianisme
Cristianisme
Doctrina eclesiològica de Justinus Febronius.
Basada en principis gallicans i episcopalistes, afirma que corresponen al papa únicament els drets necessaris a la conservació de la unitat de la fe i de la disciplina eclesiàstica, d’acord amb les tradicions apostòliques i les decisions conciliars Tots els bisbes, incloent-hi el de Roma, tenen la mateixa potestat, i el concili és l’autoritat suprema i independent Els Advertiments de Coblença 1769 i els Punts d’Ems 1785 intentaren, sense èxit, d’aplicar aquests principis i de crear una església nacional alemanya
provincial
Cristianisme
Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.
El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província
Francesc Aragonès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, polític i cronista.
Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles 1811, Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz 1813, i el Diccionario crítico-serio 1813, en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després En aquest període publicà, amb el pseudònim d’ El Filósofo Arrinconado , una collecció de Cartas 1822-23 en…
,
poder temporal
Cristianisme
Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà.
cardenal vicari
Cristianisme
Cardenal que, en nom del papa (bisbe de Roma), regeix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.
diaconat
Cristianisme
Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la restauració…
congregació romana
Cristianisme
Cadascuna de les comissions ordinàries, integrades en la cúria romana
, que assisteixen el papa en el govern de l’Església, amb potestat administrativa en la seva competència.
Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió pontifícia per a…