Resultats de la cerca

En un primer estadi és el mite, fonament de tot llenguatge religiós Per als cristians és la plasmació de la revelació de Déu en Jesucrist en l’era apostòlica i consignada en el Nou Testament i que troba el seu fonament en l’Antic Testament L’església en fixa el cànon i en transmet la significació a través de la litúrgia i del magisteri

Fenomen reconegut per totes les religions, a les etapes primeres de la consciència religiosa no solament suposa un anhel d’experimentar el fonament originari del món i de l’home, sinó una resposta a aquest anhel reconeguda com una presència que es manifesta com quelcom d’universal, sovint com una persona, com el fi que dóna sentit i obre camins de salvació En la tradició judeocristiana, Déu es fa present primer en tota la història del poble d’Israel història de la salvació per mitjà d’esdeveniments i signes el significat dels quals donen els profetes profetisme, inspiració també es revela…

A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…

L’Església Catòlica posa la credibilitat com a exigència lògicament prèvia a l’acte de fe, enfront dels reformadors, els quals, accentuant el caràcter d’opció de la fe, no acceptaren de considerar-hi necessàries condicions prèvies d’objectivitat

Segons la teologia, és tota doctrina autènticament proposada com a pertanyent a la revelació

Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant…

Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat estrictament…

Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…

Sacerdot 1829 i professor ordinari de dogmàtica a Breslau 1831, fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici 1835 s’incorporà a l’escola d’Anton Günther Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació Enfrontat al bisbe de Breslau 1860, després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia 1871

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966