Resultats de la cerca

Una tradició les fa naturals de Xàtiva i batejades per l’apòstol Pau, el qual seguiren a Roma L’ermita de les Santes de l’Albacar de Xàtiva els és dedicada L’Església Catòlica en celebra la festa el 15 d’abril

Les seves primeres disposicions anaren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489 El 1491 fou preconitzat bisbe titular de Termòpiles i auxiliar del bisbe d’Oviedo Hom l’ha confós amb el frare apologista homònim, autor del libel antijueu Fortalitium fidei contra judaeos escrit el 1458 i publicat el 1487, mort el 1469

La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…

Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…

La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…

Ja des de l’alta edat mitjana, a mesura que desapareixia el catecumenat i s’estenia el costum de batejar els infants, apareixen texts en forma de preguntes i respostes, com la Disputatio puerorum per interrogationes et responsiones segle IX Foren molt utilitzats els septenaris , resums de doctrina presentada en grups de set elements Tingué també àmplia difusió, a França, l’ ABC des simples gens de Gerson a la fi del segle XV, i a Anglaterra, el Catecisme de Colet La Reforma comportà una gran expansió dels catecismes Luter publicà el Kleiner Katechismus 1529 per a infants, i el…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…