Resultats de la cerca

Fenomen reconegut per totes les religions, a les etapes primeres de la consciència religiosa no solament suposa un anhel d’experimentar el fonament originari del món i de l’home, sinó una resposta a aquest anhel reconeguda com una presència que es manifesta com quelcom d’universal, sovint com una persona, com el fi que dóna sentit i obre camins de salvació En la tradició judeocristiana, Déu es fa present primer en tota la història del poble d’Israel història de la salvació per mitjà d’esdeveniments i signes el significat dels quals donen els profetes profetisme, inspiració també…

El nom tenia, originàriament, el significat més genèric de ‘monjo’ així, en Egèria

Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament

Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de…

El seu significat varia d’acord amb els diversos significats de pneuma En teologia designa la doctrina sobre l'Esperit Sant D’ençà de GWLeibniz i de ChWolff indica la part superior de la psicologia en tant que doctrina de l’esperit Més rarament, donada l’analogia entre pneuma i psique , és sinònim de psicologia Per a IKant és la psicologia metafísica, en què l’ànima és considerada una substància espiritual En la ciència de les religions hom utilitza el terme per a designar la ciència que s’ocupa de la natura dels esperits àngels i dimonis, éssers existents entre l’…

Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Collegi de Perpinyà 1878, professor de retòrica i canonge Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu , llegida a les festes de Banyuls de la Marenda 1883, traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a La Croix És autor del recull de poemes Noms de casa 1889, que illustren el significat d’alguns cognoms catalans S’interessà per qüestions de llengua i contribuí verbalment a l’estudi “Alguns mots catalans d’etimologia grega” de Carles Bosch de la Trinxeria, publicat a la…

Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una…

Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’ànima, és a dir…