Resultats de la cerca

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer

Fou prior de Mont-César, a Lovaina 1899, i abat de Maredsous 1909 Els seus escrits Le Christ vie de l’âme , 1918 Le Christ dans ses mystères , 1919 Le Christ idéal du moine , 1922, basats en la teologia tomista i intensament inspirats en la litúrgia, traduïts a moltes llengües també al català, n'han fet un dels grans mestres contemporanis de la vida interior

Predicador i escriptor espiritual, fou rector de Villagarcía, Burgos i Valladolid És autor de diversos catecismes i doctrines que tingueren fins al s XIX una extraordinària difusió i que foren traduïts a diversos idiomes Un d’ells fou traduït en mallorquí el 1746 Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana i se'n feren com a mínim sis edicions a Mallorca també se'n féu una altra traducció catalana publicada a Barcelona el 1852

Estudià a París 1347 i després hi ensenyà, del 1357 al 1365 Procurador general del seu orde el 1366 provincial de Catalunya el 1369 i el 1372 És autor d’uns remarcables Commentarii in IV Sententiarum 1364-65, inèdits, i d’un Repertorium praedicantium , tret dels sants pares, perdut Bacó s’inspirà en molts autors, entre ells Aristòtil, Avicenna i altres escriptors àrabs traduïts en els sants pares, sobretot en Agustí, en el pseudo Dionís, en Boeci, etc en molts escolàstics i juristes anteriors i contemporanis Hom l’anomenà Doctor sublim Les seves idees són de l’escolàstica…

Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou enviat a Granada…

Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció a l’…

S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’estudi dels temes…

Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’allunya, sens…

La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…

Ja des de l’alta edat mitjana, a mesura que desapareixia el catecumenat i s’estenia el costum de batejar els infants, apareixen texts en forma de preguntes i respostes, com la Disputatio puerorum per interrogationes et responsiones segle IX Foren molt utilitzats els septenaris , resums de doctrina presentada en grups de set elements Tingué també àmplia difusió, a França, l’ ABC des simples gens de Gerson a la fi del segle XV, i a Anglaterra, el Catecisme de Colet La Reforma comportà una gran expansió dels catecismes Luter publicà el Kleiner Katechismus 1529 per a infants, i el seu exemple fou…