Resultats de la cerca

Fou famós per la seva pietat i eloqüència, que li valgueren el càrrec de confessor de la infanta Maria, després emperadriu d’Àustria En 1643 aparegué com a estudiant de medicina a Amsterdam i adepte del judaisme amb el nom d’Isaac Exercí un paper preponderant en la comunitat sefardita d’aquella ciutat, en especial com a dirigent del cercle literari de l’Academia de los Sitibundos El seu fill, Šelomó, exercí de metge a Amsterdam

Monjo a Studios 977, fou elegit hegumen de Sant Mamas 981, a Constantinoble Deixeble de Simeó Estudita, la seva teologia recull la tradició mística bizantina centrada en la “deïficació” per la gràcia Entre les seves obres destaquen els Capítols teològics, gnòstics i pràctics , les Catequesis i, sobretot, els Himnes , que li valgueren el nom de “nou teòleg” per comparació amb el teòleg per antonomàsia Gregori de Nazianz La seva influència fou profunda en l' hesicasme Venerat com a sant per l’Església ortodoxa, la seva festa se celebra el 12 de març

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb…

Ardiaca de Brecknock, cap al 1184 entrà al servei del rei Enric II i durant aquesta etapa escriví importants compilacions sobre la història d’Irlanda i de Galles Expugnatio Hibernica 1189, Itinerarium Cambriae 1191 i Cambriae descriptio 1194, entre altres Deixà el servei del rei el 1195 Nominat dues vegades per al càrrec de bisbe de la seu de Tyddewi , la seva vigorosa oposició a l’autoritat anglonormanda sobre l’església de Galles i la seva ambició d’independitzar Tyddewi del bisbat de Canterbury li valgueren l’anullació del nomenament, per l’oposició del rei i de l’arquebisbe…

Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’excapellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys…

Estudià a Rotterdam, Leiden, Coïmbra, Pàdua i Roma Tornà a Holanda i fou ordenat de pastor Començà a apartar-se de la doctrina calvinista estudiant l’epístola als Romans, i entaulà polèmiques que li valgueren d’ésser titllat de pelagià i socinià Les seves doctrines, sistematitzades en la Reexposició 1610, contenen, entre d’altres, l’afirmació de la compatibilitat entre la sobirania de Déu i la llibertat de l’home i l’afirmació que Jesucrist morí per a tots els homes i no pas només per als elegits La tensió dels arminians amb l’església oficial prengué un caire polític quan foren…

El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes…

Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi…

Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció…

Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…