Resultats de la cerca

Defensà un programa democratacristià La seva ruptura es consumà després del pacte electoral d’UDC amb Convergència Democràtica de Catalunya, ja que els creadors d’UD/CA eren partidaris de conformar un gran bloc de centre a partir d’un acord amb la Unión de Centro Democrático UCD Formà part de la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 i sota aquest nom al desembre del mateix any s’unificà amb UCD Edità el butlletí Centre Ampli

La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’un concert…

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…

Propugnà un front ampli de partits de dreta a Catalunya per concórrer a les eleccions legislatives de 1977 i promogué la coalició Concòrdia Catalana, amb Catalònia-Partit Polític Català i el Partido Social Regionalista Inicialment, aquesta fou l’opció política impulsada a Catalunya pel govern de Suárez, però posteriorment aquest es decantà per la creació de la Unión de Centro Democrático Dirigents Samaranch, Marcellí Moreta i Jacint Ballester Després de les eleccions, Samaranch fou nomenat ambaixador a l’URSS i el partit desaparegué

Els GAC pretenien l’evolució ideològica del Partit Carlí PC vers un sistema de socialisme d’autogestió global i el desplaçament dels sectors tradicionalistes i integristes que encara influïen en la direcció del partit Quan el III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França adoptà la línia ideològica del socialisme d’autogestió global, abandonaren la lluita armada i s’autodissolgueren S’assentaren principalment a Navarra, País Basc, Aragó i Catalunya Iniciaren les seves accions la nit del 7 al 8 de setembre de 1968 i les més espectaculars tingueren un ampli ressò en els…

A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en…

La capital és Saransk Situada al NW de l’elevació del Volga, és formada, a la part nord-occidental, per la plana d’Oka-Don, amb formes acumulatives de relleu, i al SE, per l’elevació del Volga, tallada per una espessa xarxa de barrancs De clima continental moderat, té, com a temperatures mitjanes extremes, -11,2°C pel gener i 19,2°C pel juliol, i uns 450-525 mm de precipitacions anuals Amb sòls de txernozem i selvàtics, la torba domina a les valls dels rius —el Mokša, afluent de l’Oka, amb els seus afluents el Vad, el Satis, el Sivin’ i l’Issa, i el Sura, de 110 km, afluent del Volga, amb el…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli…

La capital és Bandaaceh o Banda Aceh o Banda Atjeh 223446 h 2010 Regió muntanyosa, la població, en la seva majoria atjeh, es concentra a la plana costanera Agricultura, especialment arròs pesca, petroli Com a soldanat independent dominà al segle XVII part de la península de Malaia Després d’una llarga lluita 1898-1904 fou dominada pels holandesos Quan Indonèsia esdevingué independent 1949, el soldanat d’Atjeh que gaudia d’un estatut diferenciat respecte a les altres colònies holandeses d’Insulíndia hi fou incorporat per la força El 1959 hom li atorgà una certa autonomia, concessió que no…

Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…