Resultats de la cerca

Defensà la creació d’un partit de classe i considerà el problema nacional català com una qüestió burgesa Els líders foren César Falcón i Amadeu Bernadó, director de Treball publicació inicialment del PCC, que esdevingué portaveu d’ERIA

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957, el grup es…

Considerà que, enfront del capitalisme d’Estat i de l’oligarquia financera i industrial que el dirigeix, calia defensar un programa anticapitalista i les Plataformes anticapitalistes de Comissions Obreres El 1975 celebrà el I Congrés El 1977 dotà de plena autonomia la secció catalana, que esdevingué l’Organización de Izquierda Comunista de Cataluña El mateix any una escissió originà el Collectiu per la Unificació Marxista Concorregué a les eleccions legislatives d’aquest any en la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors amb Acción Comunista i el Partit Obrer d’…

Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista” Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya En les autonòmiques de 1980 intentà…

A Catalunya sorgí a la meitat dels anys setanta, però amb el nom d’Agrupación de Socialistas Andaluces ASA, integrat per persones originàries d’Andalusia i, sobretot, vinculades a les associacions culturals andaluses A Andalusia, l’ASA es convertí en PSA el 1976, tot i que a Catalunya no actuà com a partit durant els seus inicis En les eleccions legislatives de 1977, el seu dirigent José Acosta Sánchez professor universitari es presentà dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya a Barcelona Aquest fet provocà la primera crisi interna, perquè una part de la direcció l’acusà de no…

Es definia com a ecologista, pacifista, llibertari, nacionalista i partidari d’una democràcia de base Impulsà la creació d’un partit ecologista estatal i s’integrà en la federació Los Verdes, però poc després del I Congrés de la federació celebrat a Cardedeu el 1985 se’n donà de baixa en desacord amb el model organitzatiu del nou partit El 1986 signà amb aquesta federació el Pacte de l’Ebre, que establia que Los Verdes no actuarien en l’òrbita catalana, ni AV-MEC a la resta de l’Estat En les eleccions legislatives de 1986 obtingué 22839 vots Però el 1987 AV-MEC considerà que el pacte havia…

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…

Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic, considerat un…