Resultats de la cerca

El seu objectiu principal fou aglutinar joventut ultradretana d’arreu d’Espanya per incorporar-la a Juntas Españolas Volia “constituir una tendencia joven y radical en el nuevo partido”, “una especie de Fronte della Gioventú en el MSI” Quan el 1985 es palesà el fracàs de Juntas, PyL entrà en crisi i es dissolgué, si bé alguns seguidors s’integraren al Frente Nacional Edità una publicació del mateix títol

Fou inscrit com a partit al febrer de 1978 El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents L’una encapçalada per Milá es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista La convivència entre les dues tendències no fou inicialment…

Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener, durant la…

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…

Es creà amb una clara voluntat de canalitzar impulsos de lluita armada i, alhora, de servir com a plataforma electoral Era, doncs, l’hereu directe del fracassat projecte de Domènec Martí i Julià per a la Unió Catalanista , liquidat el 1917 Ja al novembre de 1918, mentre Macià buscava protagonisme públic mitjançant manifestacions al carrer amb relació a l’armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial, anuncià la formació d’un hipotètic “Partit Obrer Nacionalista”, capaç d’aplegar les reivindicacions dels treballadors però des del prisma del sector de serveis de parla catalana, exemplificat…

Fou creada amb motiu de les eleccions a Corts Valencianes del maig d’aquest any i amb l’objectiu de superar el 5% mínim establert que dona dret a obtenir representació En aquesta convocatòria la coalició era formada pel Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, els Verds i Izquierda Republicana, i l’encapçalava Glòria Marcos EUPV Obtingué 7 diputats En les eleccions del maig de 2011, en què també es presentà conjuntament a les municipals, el BNV n’esdevingué el soci principal per la retirada d’EUPV, i hi hagué la inclusió de dos partits menors, Iniciativa del…

El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…

No es tracta d’un partit polític, sinó d’una organització que aplegava grups d’acció i grups d’afinitat ideològica, sovint amb posicions diferenciades En especial actuà a prop o dins de la CNT amb el propòsit d’esperonar-ne el caràcter revolucionari, garantir-ne la fidelitat a l’ideari anarquista i evitar la influència del reformisme, el comunisme o l’entesa amb els republicans Els grups d’acció sorgits entre el 1918 i el 1923, que sovint havien actuat amb autonomia de la CNT, han estat considerats precedents seus Entre el 1920 i el 1921 intentaren d’unificar-se, fins que es creà una Comisión…