Resultats de la cerca

D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S'hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança…

El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama  i altres publicacions, com La Branca  i Pla i Muntanya  1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat  i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El 1932 fou…

A Tortosa fundà el periòdic Libertad on usà el pseudònim de Vinicio , i dirigí altres publicacions locals Fou també un dels fundadors del Butlletí de l’Orfeó Tortosí 1914, i després, de La Zuda , que dirigí Impulsor de l’ús de la llengua catalana, escriví poesia, folklore, història, tradicions, etc La seva obra més important és Espurnes de la llar sis volums, 1909-23

Especialitzat en circ i music-hall i comentarista de cinema i teatre Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada A Barcelona treballà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc Intervingué, juntament amb Ferran Bayés, en el muntatge de les revistes representades en el Principal Palace Installat a Mèxic a partir de l’any 1945, collaborà en el setmanari El Redondel i el Butlletí de la Unió de Periodistes de Mèxic

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi collaborà assíduament i hi…

Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí “València Nova” i els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaiximent” El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del “Diari de Sabadell”, al capdavant del qual romangué sis anys El mateix any publicava a “L’Avenç” el recull de poemes Cordes vibrants Durant una llarga residència a Barcelona, interrompuda per un breu exili 1919-20, dirigí “La Publicidad”, animà una “Biblioteca Valenciana” i publicà la versió catalana de Flor de maig i La barraca de Blasco i Ibáñez…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d' El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, etc— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme Collaborà amb el…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia ,…