Resultats de la cerca

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…

Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la notícia fou una…

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament de Playitas i…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…

Fill de mare navarresa, professora de català a les escoles de la Generalitat, estudià a I’Institut-Escola i començà la carrera de dret sense acabar-la Laboralment, treballà en empreses de restauració a Barcelona El 1960 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica, a San José Hi feu de periodista i assolí el grau de batxiller en història a la universitat Més tard fou professor, des del 1968, en aquesta entitat El 1961 ingressà a l’ambaixada d’Espanya, on treballà com a canceller i, posteriorment, com a agregat diplomàtic fins que s’hi jubilà, el 1988 Dedicat també a la docència,…

A principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina 1868 i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai 1866-68 Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caire liberal L’any 1870 fundà “el Oasis” junt amb Joaquim Carlés Entre 1880-88 fundà el “Liceo Artístico”, i quan se separà de Carlés, creà “El Ferrocarril”, rèplica d’"El Oasis”, i més tard “La Opinión” i “El Destino” que donaven suport a l’oficialisme autonomista El 1896 fundà una altra publicació…

Fill d’un dirigent de la premsa oficial franquista, es graduà l’any 1963 a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid i fou redactor en cap del diari Pueblo i més tard subdirector d' Informaciones Cap d’informatius de RTVE en el darrer Govern franquista 1974, l’any 1976 fou cofundador del diari El País , del qual fou director fins l’any 1988, quan passà a dirigir com a conseller delegat el grup de comunicació Prisa , editora d’aquest diari, fins el 1999 L’any 2008 ocupà el càrrec de director executiu de Prisa i l’any 2011 assumí la presidència del consell d’administració del diari…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica…