Resultats de la cerca

Inicialment bisetmanal, des del 1980 esdevingué trisetmanal El 1982 publicà una quarta edició setmanal, tipus revista de cap de setmana, i el 1983 aparegué també els dilluns, que se sumava a les que ja apareixien el dimarts, dijous i caps de setmana, i el 1991 es convertí en diari És un periòdic independent i progressista que cobreix informativament les comarques del Bages, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya 1986 i l’Anoia 1995, i també inclou informacions de l’Alt Urgell i del sector nord del Baix Llobregat L’empresa editora inicial, Edicions Intercomarcals SA, es basava en l’accionariat…

Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914

Continuador de la revista del mateix nom, adoptà caràcter de diari arran de les eleccions del 1936, per a la campanya de les quals li fou aixecada la suspensió de l’agost anterior Se subtitulà Diari Catalanista de les Esquerres Subvencionat per Josep Sunyol i Garriga, en morir aquest al front de Guadarrama passà sota el control del Partit Socialista Unificat de Catalunya febrer del 1937 i en fou el portaveu Més tard fou cedit pel PSUC a la seva secció juvenil JSU de Catalunya, pel setembre del 1938

Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española

Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència  com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’aquest any per…

Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli…

Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…

Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut, Josep Epila, Vicent Badia i Cortina,…

La seva redacció era formada per FRaüll —editor i redactor en cap—, AFontcuberta —personatge d’identitat no aclarida que amb el pseudònim de JAde Covert-Spring signà quasi totes les crítiques teatrals i articles doctrinals—, Pere Mata, FAltés i Gurena, ARibot, Gener i Solanes, AGironella, JEydoux i JStrozzi Segons declarava, es proposava difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics Propagà també un cert socialisme utòpic influït per Saint-Simon Arran dels fets revolucionaris del gener del…