Resultats de la cerca

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán ,…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc, i de diverses…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia…

Un dels fundadors de l’Acadèmia Àrab de Damasc, el seu pensament fou influït per les idees de la salafiyya Fou un dels precursors del renaixement cultural Naḥda a Síria És autor d’unes memòries Al-Muḏakkarāt

Estudià dret a Barcelona Collaborà en diversos diaris de caràcter tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental 1853, Fueros de Cataluña 1870, etc Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona

Fill d’un dirigent de la premsa oficial franquista, es graduà l’any 1963 a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid i fou redactor en cap del diari Pueblo i més tard subdirector d' Informaciones Cap d’informatius de RTVE en el darrer Govern franquista 1974, l’any 1976 fou cofundador del diari El País , del qual fou director fins l’any 1988, quan passà a dirigir com a conseller delegat el grup de comunicació Prisa , editora d’aquest diari, fins el 1999 L’any 2008 ocupà el càrrec de director executiu de Prisa i l’any 2011 assumí la presidència del consell d’administració del diari És autor d’…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo  1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelonal , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

S'establí a Israel el 1915, on fou un dels vuit primers membres de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea i un dels fundadors de la Societat d’Escriptors Hebreus Les seves obres més notables són Ahava sara ‘Amor prohibit’, premi Bialik, 1939 i Gananim ‘Jardiners’, 1944

En El águila y la serpiente 1928 i La sombra del caudillo 1929 el tema de la revolució mexicana ocupa el lloc preferent Altres obres són Mina el Mozo, héroe de Navarra 1932, Las memorias de Pancho Villa 1940, Muertes históricas 1958 i Islas Marias 1959 Membre de l’Academia de la Lengua Mexicana, els seus discursos foren recollits en Tradición, Independencia, Libertat 1959